It is tempting to think of an image as something that corresponds with a single display window, or to a single file such as a JPEG file. In reality, however, a GIMP image is a complicated structure, containing a stack of layers plus several other types of objects: a selection mask, a set of channels, a set of paths, an "undo" history, etc. In this section we take a detailed look at the components of a GIMP image, and the things that you can do with them.

La propietat més bàsica d'una imatge és el seu mode. Hi ha tres modes possibles: RGB, escala de grisos i indexat. RGB són les inicials en anglès de vermell, verd i blau, i indica que cada punt de la imatge està representat per un nivell de «vermell», un nivell de «verd» i un nivell de «blau», representant una imatge a tot color. Cada canal de color té 256 nivells d'intensitat possibles. Per a més detalls, consulteu models de color

En una imatge d'escala de grisos, cada punt és representat per un valor de brillantor, que va des del 0 (negre) fins al 255 (blanc), amb valors intermedis que representen diferents nivells de gris.

En essència, la diferència entre una imatge en escala de grisos i una imatge en RGB és el nombre de «canals de color»: una imatge en escala de grisos en té un; una imatge RGB en té tres. Una imatge RGB es pot entendre com tres imatges en escala de grisos superposades, una de color vermell, una altra de verd i una altra de blau.

En realitat, tant les imatges RGB com en escala de grisos tenen un canal de color addicional, anomenat el canal alfa, que representa l'opacitat. Quan el valor del canal alfa d'una capa és zero en un cert lloc, la capa és completament transparent en aquest lloc (s'hi pot veure a través), i el color en aquest lloc el determina el que hi hagi a sota. Quan l'alfa és màxim (255), la capa és opaca (no podeu veure-hi a través seu), i el color el determina el color de la capa. Valors intermedis d'alfa corresponen a graus de transparència/opacitat: el color en el lloc és proporcional a la barreja de color de la capa i del color que hi hagi a sota.

En el GIMP, en tots els canals de color, inclòs el canal alfa, els valors possibles tenen un interval depenent de la precisió de la imatge: de 0 a 255 per a una profunditat de color de 8 bits. El GIMP ara pot carregar imatges de 16 i 32 bits, i aquest interval pot ser molt més gran.

El tercer tipus, les imatges indexades, és una mica més complicat d'entendre. En una imatge indexada, només s'usa un conjunt limitat de colors discrets, generalment 256 o menys (per tant, aquest mode indexat només es pot aplicar a imatges amb precisió de 8 bits). Aquests colors formen un «mapa de colors» de la imatge, i a cada punt de la imatge se li assigna un color d'aquest mapa de colors. Les imatges indexades tenen l'avantatge de poder ser representades dins d'un ordinador consumint relativament poca memòria, i en els vells temps (fa uns deu anys) el seu ús era molt comú. Amb el pas del temps són cada vegada menys usades, però continuen sent prou importants per ser admeses pel GIMP. (A més, hi ha uns quants tipus importants de manipulacions d'imatges que són més fàcils d'implementar amb imatges indexades que amb imatges de color continu RGB.)

Alguns tipus de fitxers usats comunament (incloent-hi GIF i PNG) produeixen imatges indexades quan s'obren en el GIMP. Moltes de les eines del GIMP no funcionen molt bé amb imatges indexades, i molts filtres no funcionen en absolut, a causa del nombre limitat de colors disponibles. Per això, generalment és convenient convertir una imatge al mode RGB abans de treballar-hi. Si cal, podeu reconvertir-la al mode indexat quan estigueu preparats per a desar-la

En el GIMP és fàcil convertir una imatge d'un mode a un altre, usant l'ordre Mode del menú Imatge. Per descomptat, en alguns tipus de conversions (de RGB a escala de grisos o indexat, per exemple) es perd informació que no es pot recuperar convertint en la direcció inversa.