Capítol 8. Combinació d'imatges

Sumari

1. Introducció a les capes
1.1. Propietats de la capa
2. Modes de la capa
2.1. Modes de les capes normals
2.2. Modes de capes normals
2.3. Modes de les capes d'enfosquiment
2.4. Modes de capes de contrast
2.5. Modes de les capes d'inversió
2.6. Modes de capa dels Components HSV
2.7. Modes de capa dels Components LCh
3. Legacy Layer Modes
4. Crea capes noves
5. Grups de capes

1. Introducció a les capes

Podeu pensar en les capes com una pila de diapositives. Utilitzant les capes, podeu crear una imatge de diverses parts conceptuals, cadascuna de les quals es pot manipular sense afectar cap altra part de la imatge. Les capes s'apilen les unes sobre les altres. La capa de sota és el fons de la imatge i els components del primer pla de la imatge es troben a sobre.

Figura 8.1. Una imatge amb capes

Una imatge amb capes

Capes de la imatge

Una imatge amb capes

Imatge resultant


En principi, no hi ha cap límit al nombre de capes que pugui tenir una imatge: només la quantitat de memòria disponible al sistema. No és rar que els usuaris avançats treballin amb imatges que continguin desenes de capes. Podeu agrupar capes per facilitar el vostre treball, i teniu moltes ordres per gestionar capes.

L'organització de les capes d'una imatge es mostra en el diàleg de capes, que és el segon diàleg més important del GIMP, després de la caixa d'eines. El seu funcionament es descriu detalladament en la secció diàleg de capes, però aquí en tractem alguns aspectes, els relacionats amb les propietats de la capa que mostra.

Tota imatge oberta té un únic dibuixable actiu en cada moment. Un «dibuixable» és un concepte del GIMP que inclou les capes, però també altres tipus d'objectes, com els canals, les màscares de capa i la màscara de selecció. Bàsicament, un «dibuixable» és qualsevol cosa que es pugui dibuixar amb eines de pintura. Si una capa està activa, es mostra ressaltada en el diàleg de capes, i el seu nom es mostra en l'àrea d'estat de la finestra d'imatge. Si no, podeu activar-la fent-hi clic. Si no hi ha cap capa ressaltada, significa que el dibuixable actiu és alguna cosa més que una capa.

En la barra-menú de la finestra d'imatge, hi podeu trobar un menú anomenat Capa, que conté una quantitat d'ordres que afecten la capa activa de la imatge. Es pot accedir al mateix menú fent un clic-dret en el diàleg de capes.

1.1. Propietats de la capa

Cada capa d'una imatge té una quantitat d'atributs importants:

Nom

Cada capa té un nom. Aquest s'assigna automàticament quan es crea la capa, però el podeu canviar. Per canviar-lo, podeu fer doble-clic sobre el nom en el diàleg de capes, o fer clic-dret i seleccionar la primera entrada del menú que apareix, Edita els atributs de la capa.

Presència o absència d'un canal alfa

An alpha channel encodes information about how transparent a layer is at each pixel. It is visible in the Channel Dialog: white is complete opacity, black is complete transparency and gray levels are partial transparencies.

La capa de fons és especial. Si acabeu de crear una imatge nova, només té una capa, que és la capa de fons. Si la imatge s'ha creat amb un tipus de farciment opac, aquesta capa no té cap canal alfa. Per obtenir una capa de fons amb transparència, s'ha de crear una imatge nova amb un tipus de farciment transparent o utilitzeu l'ordre Afegeix un canal alfa.

Si afegiu una capa nova, fins i tot amb un tipus de farciment opac, s'afegeix automàticament un canal Alfa a la capa.

Totes les capes d'una imatge, excepte la del fons, tenen un canal alfa, però no podeu veure una representació de l'escala de grisos dels valors alfa. Consulteu Alfa en el glossari per a més informació.

Exemple de canal alfa. 

Figura 8.2. Exemple de canal alfa: imatge bàsica

Exemple de canal alfa: imatge bàsica

Aquesta imatge té tres capes pintades amb els colors purs 100% opacs vermell, verd i blau. En el diàleg de canals, es pot veure que s'ha afegit un canal alfa. És blanc perquè la imatge no és transparent fins que hi hagi almenys una capa 100% opaca. La capa activa és la vermella: com que està pintada amb vermell pur, no hi ha verd ni blau i els canals corresponents són negres.


Figura 8.3. Exemple de canal alfa: una capa transparent

Exemple de canal alfa: una capa transparent

La part esquerra de la primera imatge s'ha fet transparent (selecció rectangular, Edita/Neteja). La segona, verda, és visible. El canal alfa encara és blanc, ja que hi ha una capa opaca en aquesta part de la imatge.


Figura 8.4. Exemple de canal alfa: dues capes transparents

Exemple de canal alfa: dues capes transparents

La part esquerra de la segona capa s'ha fet transparent. La tercera capa, blava, és visible a través de la primera i la segona capa. El canal alfa encara és blanc, ja que hi ha una capa opaca en aquesta part de la imatge.


Figura 8.5. Exemple de canal alfa: tres capes transparents

Exemple de canal alfa: tres capes transparents

La part esquerra de la tercera capa s'ha fet transparent. El canal alfa encara és blanc i la part esquerra de la capa és opaca perquè la capa del fons no té canal alfa. En aquest cas, l'ordre Neteja funciona com la Goma d'esborrar i usa el color del fons de la caixa d'eines.


Figura 8.6. Exemple de canal alfa: canal alfa afegit al fons

Exemple de canal alfa: canal alfa afegit al fons

Hem usat l'ordre CapaTransparènciaAfegeix el canal alfa, sobre la capa de fons. Ara, la part esquerra de la imatge és totalment transparent i té el color de la pàgina sobre el qual es troba la imatge. La part esquerra de la miniatura del canal alfa és negra (transparent) en el diàleg de canals.


Tipus de capa

El tipus de capa és determinat pel tipus d'imatge (vegeu la secció anterior), i per la presència o absència d'un canal alfa. Els tipus possibles de capa són:

  • RGB

  • RGBA

  • Gris

  • Escala de grisos A

  • Indexat

  • Indexat A

La raó principal per esmentar-los és que molts filtres (del menú Filtres) només admeten un subconjunt de tipus de capes, i es mostren desactivats en el menú si la capa activa no té un tipus admissible. Sovint podeu resoldre això canviant el mode de la imatge, o afegint o llevant el canal alfa.

Visibilitat

És possible llevar una capa de la imatge, sense necessitat de destruir-la, fent clic en el símbol (ull obert) en el diàleg de capes. Això s'anomena «canviar la visibilitat» de la capa. Moltes operacions sobre una imatge tracten les capes ocultes com si no existissin. Quan treballeu amb imatges que contenen moltes capes, amb diferents opacitats, podeu obtenir una millor visió dels continguts de la capa que vulgueu modificar ocultant algunes de les altres capes.

[Suggeriment] Suggeriment

Si feu Maj i clic en la icona de l'ull, s'oculten totes les capes excepte aquella en què heu fet clic.

Activa la capa

Normalment feu clic sobre la capa en la qual voleu treballar, fent clic a la llista de capes. Quan teniu moltes capes, no és fàcil trobar a quina capa pertany un element de la imatge: aleshores, premeu Alt i feu clic amb la roda del ratolí a sobre d'aquest element per activar-ne la capa corresponent. Les capes disponibles desfilaran cap a la part superior mentre es mantingui premut Alt i la capa escollida es mostrarà temporalment a la barra d'estat.

Enllaç a altres capes

Si feu clic entre la icona de l'ull i la miniatura de la capa, obteniu una icona de cadena, que us permet agrupar capes per a operacions sobre diverses capes (per exemple amb l'eina «Mou» o amb una eina de transformació).

Figura 8.7. Diàleg de Capes

Diàleg de Capes

Vermell: enllaç a altres capes. Verd: visibilitat.


Mida i límits

En el GIMP, els límits d'una capa no es corresponen necessàriament amb els contorns de la imatge que la conté. Quan feu text, per exemple, cada element de text es col·loca en una capa separada, i la capa es dimensiona amb precisió per contenir el text i res més. També, quan creeu una capa nova usant retallar i enganxar, la capa nova es redimensiona a la mida justa per contenir l'element enganxat. En la finestra d'imatge, els contorns de la capa activa es mostren amb una línia discontínua negra i groga.

La principal raó per la qual això és important és que no es pot fer res fora de les vores d'una capa: no podeu treballar sobre el que no existeix. Si això us causa problemes, podeu canviar les dimensions de la capa emprant qualsevol de les ordres que podeu trobar en la part inferior del menú Capes.

[Nota] Nota

La quantitat de memòria que consumeix una capa la determinen les dimensions, no el contingut. Així que, si treballeu amb imatges grosses o que contenen moltes capes, pot resultar convenient retallar les capes a la mida mínima necessària.

Opacitat

L'opacitat d'una capa determina quant deixa passar els colors de les capes que hi ha per sota de la pila. El rang d'opacitat va de 0 a 100; 0 és completament transparent, i 100, completament opac.

Mode

El mode d'una capa determina la manera en què els colors es combinen amb els colors de les capes que té per sota, per produir el resultat visible. Aquest concepte és prou complex i prou important per dedicar-li una secció completa. Consulteu la Secció 2, «Modes de la capa».

Màscara de capa

A més del canal alfa, hi ha una altra manera de controlar la transparència d'una capa: afegint una Màscara de capa, que és un dibuixable extra en escala de grisos associat a la capa. Una capa no té màscara per defecte: s'ha d'afegir específicament. Les màscares de capa i el seu ús es descriuen detalladament en la secció màscara de capa.