3. Notes d'ús

  1. En funció de les vostres intencions artístiques particulars sobre una imatge, és probable que algunes es beneficiïn d'un mapa-tonal mitjançant el punt flotant «Colors/Exposició». La vostra experiència pot variar, però normalment el procediment descrit en aquesta pàgina funciona millor per a fotografies d'escenes amb una diferència tonal pronunciada entre llums i ombres, com per exemple en les fotografies típiques assolellades amb cel i terra.

  2. <accent>Per afegir només un diafragma de compensació d'exposició positiva, el procediment descrit aquí funciona molt bé. Depenent de la imatge, els ajustaments de gamma produeixen resultats estranys en operacions fora de gamma i l'eina Corbes eliminar</accent>

  3. <accent>Per afegir més d'un diafragma de compensació de l'exposició, podeu utilitzar una o més d'una capa de compensació d'exposició positiva. De qualsevol forma, la(es) mascar(es) de capa necessitaran un ajust acurat que sigui molt espec</accent>

    Utilitzant els nivells il·limitats del punt flotant del GIMP i màscares de capa per afegir dos diafragmes de compensació d'exposició positiva als tons foscos i mitjos de la fotografia d'una camioneta de pomes en un hort amb sol brillant.

    Figura 7

    Imatge de la càmera, subexposada per evitar la desaparició de detalls en zones de llum brillant.

    Després de recuperar els tons foscos per mapa-tonal utilitzant «Colors/Exposició» en punt flotant i de gran profunditat de bits.

    Per comparació, mapa-tonal Mantuik utilitzant la configuració predeterminada GEGL.

    Utilitzant «Colors/Exposició» del punt flotant i màscares de capa per afegir-hi dos diafragmes i mig de compensació de l'exposició positiva als tons foscos i mitjos d'una fotografia d'una camioneta de pomes en un hort amb «sol brillant».

    Una captura de pantalla de la pila de capes que he utilitzat per fer un mapa-tonal de la fotografia de la camioneta de pomes. El mapa-tonal manual us permet un control complet sobre la imatge resultant. Mantuik i altres algorismes de mapa-tonal «auto-màgic» són grans consumidors de recursos de la CPU, imprevisibles i sovint produeixen resultats antinaturals.

  4. Abans d'utilitzar «Colors/Exposició» per afegir una compensació d'exposició positiva, la capa base ja s'hauria d'estirar al seu màxim interval dinàmic. La manera més senzilla d'estirar la capa base fins al seu màxim interval dinàmic és utilitzar «Colors/Auto/Estendre el contrast» i assegurar-se que l'opció «Manté els colors» estigui marcada.

    Si no heu utilitzat mai cap editor d'imatges en punt flotant il·limitat, «Colors/Auto/Estendre el contrast» pot produir un resultat inesperat: la imatge pot acabar amb un interval dinàmic molt reduït, amb ombres clares o zones lluminoses enfosquides o ambdues coses:

    Abans i després de fer «Colors/Auto/Estendre el contrast» a la capa base, més la imatge final després del mapa-tonal utilitzant «Colors/Exposició»:

    Figura 8

    1. Imatge de la càmera

    2. Després de fer «Colors/Auto/Estendre el contrast»

    3. Imatge final de «Línies elèctriques».

    1. Aquest fitxer RAW interpolat referent a l'escena del processador RAW PhotoFlow (proporciona un connector GIMP que facilita l'obertura de fitxers RAW), té valors de canals RGB fora de l'interval de visualització, se'ls retornarà a l'interval de visualització amb el «Colors/Auto/Estendre el contrast».

    2. Després de realitzar «Colors/Auto/Estendre el contrast», les ombres són més clares i els tons clars més foscos perquè l'interval dinàmic s'ha comprimit per adaptar-se dins l'interval de visualització. Sembla que es va pel camí equivocat! Però en realitat és necessari.

    3. Aquí teniu la imatge «Línies elèctriques» després de fer un mapa-tonal al fitxer RAW interpolat utilitzant el procediment descrit en aquest tutorial.

    Tal com s'ha capturat pel fitxer RAW, aquesta imatge de les línies elèctriques amb punt de fuga és el resultat típic de fer una fotografia al migdia d'un dia assolellat: el cel i els núvols es veuen força bé, però el terra està massa fosc. De manera que la imatge es podria beneficiar d'algun mapa-tonal per intensificar les ombres i els tons mitjos. El primer pas és fer «Colors/Auto/Estendre el contrast» per tornar a incloure valors del canal inferiors de 0.0f o superiors de 1.0f dins l'interval de visualització de 0,0 a 1,0 en punt flotant.

    Si es fa «Colors/Auto/Estendre el contrast» per restablir els valors del canal dins l'interval de visualitzacions, no sembla que hagi d'anar en la direcció correcta per a un mapa-tonal d'aquesta imatge! Però és així. Si utilitzeu «Colors/Exposició» per afegir una compensació de l'exposició positiva a les ombres i tons mitjos, no funcionarà si la imatge té valors de canals que es troben fora de l'espai de visualització.

  5. <accent>Repartiment d'informació «inútil» sobre les ombres i les zones lluminoses: de vegades, els fitxers de fotografia RAW interpolats amb escenes d'interval din</accent>

    • <accent>Informació inútil de les zones lluminoses: Per a la imatge de </accent>

      En els casos en què gairebé la meitat de l'histograma està ocupat per esquitxos brillants especulars, el rebuig d'aquests píxels és la solució més simple. A la imatge «Línies elèctriques», els 48 píxels no proporcionen cap informació. Per tant, he utilitzat «Colors/Exposició» per augmentar el punt blanc, i després el «Colors/Retalla RGB» per tal de retallar la informació del canal en els tons clars (assegurant-me que s'ha marcat la casella «Elimina els valors alts dels píxels»).

    • <accent>Informació inútil de l'ombra: Alguns processadors RAW poden emetre imatges amb valors de canal negatius. I les modificacions anteriors utilitzant el GIMP de gran profunditat de bits poden produir valors de canal negatius. Si es fa un </accent>

      • Utilitzeu «Colors/Retalla RGB ...» assegureu-vos que desmarqueu la casella «Elimina els valors alts dels píxel».

      • O bé creeu una capa negra sòlida per sobre de la capa d'imatge base, configureu el mode barreja a «Només aclarir» i feu una capa «Nova des de visible».

  6. <accent>La difusió de la màscara per restaurar el micro-contrast: posar una m</accent>

    Afegint una compensació d'exposició amb i sense suavitzador bilateral de la màscara.

    Figura 9

    Sense aplicar el suavitzador bilateral a la màscara, el micro-contrast està aplanat.

    Després d'aplicar el suavitzador bilateral a la màscara, es restableix el micro-contrast.

    Si afegiu una compensació d'exposició combinada amb una màscara d'escala de grisos inversa aplana el micro-contrast, cosa que pot ser desitjable o no en funció de les vostres intencions artístiques per a la imatge. Per restablir el micro-contrast, proveu d'utilitzar un difuminat que respecti les vores, com el filtre suavitzador bilateral G´MIC. El G'MIC del GIMP no funciona en màscares de capa. Una manera de fer-ho és convertir la màscara sense difusió en una selecció, desar la selecció com a canal i arrossegar el canal cap a la pila de capes per difuminar-se.

  7. Un component essencial del procediment per a l'ús de «Colors/Exposició» per tal d'afegir una compensació d'exposició positiva a les imatges amb tons foscos i mitjos, requereix una menció explícita: no només l'operació «Colors/Exposició» de gran profunditat de bits del GIMP és il·limitada en la precisió del punt flotant, sinó que les màscares de capes també ho són.

    Si les màscares d'escala de grisos invertides s'haguessin retallat de forma resumida (com és el cas de modificar amb precisió d'enter), el procediment descrit d'aquest tutorial no funcionaria.