| 4. Eines de transformació | ||
|---|---|---|
|
Capítol 14. Eines |  |
| 4. Eines de transformació | ||
|---|---|---|
|
|
Capítol 14. Eines | |
Dins el diàleg de l'eina de Transformació, hi ha vuit eines de transformació per a modificar la presentació de la imatge o la presentació d'un element de la imatge, la selecció, capa o camí. Cada eina de transformació té una finestra d'opcions i una finestra d'informació que permet ajustar els paràmetres.
Algunes opcions són compartides per diverses eines de transformació. Les descriurem aquí. Les més específiques es descriuen amb la seva eina.
El GIMP ofereix tres botons que permeten seleccionar en quin element d'imatge hi treballarà l'eina de transformació.
![[Nota]](images/note.png)
|
Nota |
|---|---|
|
Recordeu que l'opció Transformació es manté quan es deixa l'eina. |
Quan s'activa el primer botó 
, l'eina funciona a la capa activa. Si no hi ha cap selecció en aquesta capa, es transformarà tota la capa.
Quan s'activa el segon botó 
, l'eina només funciona en el contorn de la selecció (tot el contorn de la capa si no hi ha selecció).
Quan s'activa el tercer botó, 
, l'eina només funciona en el camí.
Quan activeu el quart botó, nou al GIMP-2.10.14, 
la transformació s'aplica a totes les capes.
Figura 14.112. Exemple amb rotació
Dues capes, la vermella és més petita. Vista/mostra tota l'opció marcada.
Premut el quart botó: s’aplica l’eina de gir. Tingueu en compte l’adaptació de les mides de la capa.
Per descomptat, podeu obtenir el mateix resultat enllaçant capes, però aquesta nova opció és més fàcil d'utilitzar.
Aquesta opció estableix la manera o la direcció de com es transforma una capa:
El mode «Normal (endavant)» transforma la imatge de la manera esperada. Només heu d'utilitzar les nanses per a fer la transformació desitjada. Si utilitzeu una quadrícula (mireu a sota), la imatge o capa es transforma d'acord amb la forma i posició que poseu a la quadrícula.
El mode «Correctiu (endarrere)» inverteix el sentit. Utilitzat principalment amb l'eina Gira, corregeix errors geomètrics (un horitzó inclinat, una paret torta ...). Vegeu Secció 4.5, «Gira».
Amb el GIMP-2.10.10, podeu enllaçar aquestes dues opcions a les eines de gir, escala, perspectiva, biaix en conjunt i esbiaixa amb tiradors. Això permet moure les nanses sense afectar la transformació, permetent reajustar manualment la seva posició.
La llista desplegable permet escollir el mètode i per tant la qualitat de la transformació:
El color de cada píxel es copia dels píxels veïns de la imatge original. Sovint crea un efecte dentat i d'imatge aspre, però és el mètode més ràpid. De vegades aquest mètode se l'anomena «Veí més proper».
El color de cada píxel es calcula fent un color mig dels quatre píxels més propers a la imatge original. El resultat és satisfactori en la majoria dels casos, i és un bon compromís entre la velocitat i la qualitat. De vegades aquest mètode se l'anomena «Bilinear».
El color de cada píxel es calcula utilitzant el color mig de vuit píxels veïns en la imatge original. Això normalment dona un bon resultat, però li cal més temps. De vegades aquest mètode se l'anomena «Bicúbic».
L'Halo és un artefacte que pot ser creat per interpolació. Recordeu l'halo que podeu obtenir quan feu servir Secció 4.8, «Perfila (Màscara de desenfocament)». Aquí teniu una nota de Nicolas Robidoux, el creador de les noves mostres de qualitat per al GEGL i el GIMP:
«Si l'halo no és un problema amb el vostre contingut i ús,
quin dels dos heu d'intentar primer?
(Clarament, si voleu minimitzar l'halo, el NoHalo és el
tiquet).
Si esteu reduint una imatge, el LoHalo generalment és millor.
Si la vostra transformació no és una reducció al voltant, per exemple
si amplieu, gireu o apliqueu una transformació de perspectiva que
manté parts de la imatge a la mateixa o major resolució, generalment
prefereixo el NoHalo. Aquesta preferència, tanmateix, canvia segons
el contingut de la imatge. Si, per exemple, la imatge conté text o
objectes de text o té àrees significatives amb només un grapat de
colors diferents, com l'escola vella de l'art del píxel, em passaria al
LoHalo. De la mateixa manera, si la imatge té força soroll o està
marcada per artefactes de compressió (com són la majoria dels JPEG
trobats a la web). Contràriament, si la imatge és lliure de soroll, molt
lleugerament borrosa (és a dir, quan un píxel mira cap a un altre
costat, les línies i les interfícies s'apropen dos o més píxels), i hi
ha tons de pell delicats per a conservar, provaria primer el NoHalo.
En realitat, si trobés que els colors no s'han conservat molt bé després de
transformar una imatge amb LoHalo, immediatament canviaria al
NoHalo, encara que redueixi.
En qualsevol cas, aquestes recomanacions no s'han de prendre com un
evangeli. Encara tinc molt per a aprendre i esbrinar. Per exemple, la millor
manera d'afrontar la transparència i els espais de colors diferents és una
cosa que probablement estaré pensant durant un temps».
Podeu configurar per defecte el mètode d'interpolació al diàleg Preferències de les opcions d'eines.
Després de la transformació, la imatge pot ser més gran. Aquesta opció retallarà la imatge transformada a la mida de la imatge original.
Podeu triar diferents maneres de retallar:
Figura 14.113. Imatge original pels exemples
Imatge original
La rotació s'aplica amb «Ajusta»
La rotació s'aplica amb «Ajusta» i el llenç s'amplia a la mida de la capa
Amb Ajusta: la capa s'amplia per a contenir totes les capes girades. El nou límit de la capa és visible; tota la capa esdevé visible mitjançant l'ordre → .
Amb Retall: tot el que sobresurt dels límits de la imatge s'elimina.
Figura 14.115. Exemple d'escapçar segons el resultat
Rotació de 45° amb Talls com a resultat
El límit del tall està marcat en vermell. No s'inclou l'àrea transparent.
Si se selecciona aquesta opció, la imatge es retalla de manera que les àrees transparents creades dins els cantons per a l'operació de transformació no s'inclouran en la imatge resultant.
Aquesta opció funciona igual que l'anterior, però fa que es mantinguin les proporcions de la imatge.
Aquesta opció està activada per defecte: la imatge transformada serà visible a sobre de la imatge original o capa. També hi ha un lliscador per a ajustar la visibilitat de la previsualització.
Inspired from https://librearts.org/2020/02/gimp-2-10-18-full-review
Mostra la previsualització com a part de la composició d'imatges: quan teniu diverses capes, cadascuna amb el seu propi mode de fusió i opacitat, transformar-les significa que apareix a la dreta just a sobre de cada capa. Així, en una composició de capes complexes no podreu alinear aquesta capa amb les altres sense fer-ho amb assaig i error.
La nova opció previsualització de la composició elimina aquest problema a favor de renderitzar la previsualització de la capa transformada que es troba a la pila de capes, el mateix amb l'opacitat i el mode de fusió escollit.
Imatge original: l'opacitat de la capa vermella és del 50%
Figura 14.117. Exemple de previsualització composta
Opció de composició no marcada: en previsualització, la capa vermella està per sobre de les altres capes.
Opció de composició marcada: en previsualització, la capa vermella està al lloc correcte, com en la pila de capes.
Hi ha disponibles dues subopcions:
Previsualització dels elements enllaçats: mostra la transformació de totes les capes enllaçades en comptes de la que hi ha seleccionada.
Dues capes enllaçades
Previsualització síncrona: aquesta opció és experimental. La idea és mostrar la previsualització tan aviat com aneu transformant. Així, en comptes d’esperar que el ratolí deixi de moure’s, ja ens va donant el resultat. Si el GIMP pot fer que tot sigui prou ràpid, voldrà dir un resultat més immediat i suau.
Però aquesta opció també ho bloqueja tot fins que la previsualització fa la renderització. Això vol dir que el GIMP pot respondre molt menys, normalment quan la capa és molt gran. És per això que es desactiva per defecte.
És una llista desplegable on se selecciona el tipus de guies que s'ajusten a la transformació. Totes les guies utilitzen un marc per a marcar el contorn de la imatge a més de les línies utilitzades en altres seleccions.
Com el nom indica, no s'utilitza cap guia.
Utilitza una línia vertical i una d'horitzontal que es creuen al centre de la imatge o capa.
Dividiu la transformació de la superfície en nou parts iguals afegint dues línies horitzontals i dues de verticals equidistants. Sota aquesta regla, les parts més interessants de la imatge haurien d'anar en els punts d'intersecció.
Com la «regla» dels terços, però divideix l'àrea en cinc parts.
També se l'anomena «Proporció àuria». Divideix la superfície en nou parts mitjançant l'ús d'una fórmula matemàtica que fa que els segments petits i mitjans siguin proporcionals als segments mitjans i grans.
Divideix l'àrea de transformació utilitzant línies diagonals.
Disposa d'una quadrícula amb un nombre igual de línies horitzontals i verticals. El nombre de línies s'estableix per un lliscador que apareix quan se selecciona la guia.
Configura una quadrícula rectangular utilitzant l'espaiat de les línies definides pel lliscador.
Si voleu transformar els camins, és possible utilitzar les eines de transformació.
Un cop el camí ha estat traçat, aneu al diàleg del camí i feu clic al primer camp per a fer visible el camí (icona de l'ull). A continuació, trieu l'eina de transformació i a la part superior del quadre de diàleg de les opcions, feu clic a la icona del camí per a indicar a l'eina que actuï en el camí.
Feu la transformació de forma habitual i confirmeu-ho un cop acabada. Pot ser una bona idea ajustar les guies a «Sense guies» per a fer un camí més recognoscible.
Quan la transformació és completa, seleccioneu l'eina camí i feu clic al camí modificat per a activar-lo un altre cop i poder seguir treballant.
