Quan feu una fotografia i no manteniu la càmera vertical, la imatge surt torta. En el GIMP, la manera d'arreglar-ho és amb l'eina Gira. Activeu-la fent clic sobre la seva icona en la caixa d'eines, o prement Maj+R mentre esteu dins de la imatge. Assegureu-vos que estan visibles les opcions de l'eina i assegureu-vos que el botó «Transforma la capa» està seleccionat. Si feu clic dins la imatge i l'arrossegueu, apareixerà una quadrícula que gira quan s'arrossega. Quan la quadrícula sembli al lloc correcte, feu clic a Gira o premeu Retorn, i la imatge girarà.

De fet, no és tan fàcil fer les coses correctes amb aquest mètode: sovint milloren però no són prou perfectes. Una solució és girar una mica més, però hi ha un desavantatge en aquest mètode. Cada vegada que gireu una imatge, els píxels girats no s'alineen amb precisió amb els píxels originals, aleshores la imatge, inevitablement, es difumina una mica. Amb un gir, la quantitat de difuminat és bastant petita, però amb dos girs provoquen dues vegades més de difuminat que amb un, i no hi ha cap raó per a difuminar les coses més del que cal. Una alternativa millor és desfer el gir i fer-ne un de nou, ajustant l'angle correcte.

Afortunadament, el GIMP proporciona una altra manera per a fer-ho més fàcil: en les opcions de l'eina gira, es pot seleccionar Direcció de transformació «Correctiu enrere». Quan ho feu, en lloc de girar la quadrícula per a compensar l'error, podeu girar-la per alinear-la amb l'error. Sembla confús, intenteu-ho i veureu que és bastant senzill.

Després d'haver girat una imatge, hi haurà uns forats triangulars desagradables en les cantonades. Una manera d'arreglar-los és crear un fons que ompli els forats amb un color discret o neutre, però generalment la millor solució és retallar la imatge. Com més es gira, més cal retallar, així que és millor alinear la càmera tant com sigui possible quan feu una foto.

Quan feu una fotografia amb una càmera digital, teniu algun control sobre el que inclou la imatge però sovint no tant com voldríeu: el resultat són imatges que poden beneficiar-se de la retallada. A part d'això, sovint és possible millorar l'impacte d'una imatge retallant-la perquè els elements més importants estan situats en els punts clau. Una regla general, no sempre a seguir, però bona per a tenir en compte, és la «regla dels terços», que diu que el màxim impacte s'obté situant el centre d'interès a un terç de distància entre les vores de la imatge, tant en l'amplada com en l'alçada; per exemple, col·locant l'horitzó d'un paisatge a un terç.

Per retallar una imatge, activeu l'eina Escapça a la Caixa d'eines o premeu Maj+C mentre s'està dins de la imatge. Amb l'eina activa, feu clic i arrossegueu en la imatge, i s'estendrà un rectangle de tall. Quan tot sigui perfecte, premeu Retorn. Nota: si a les Opcions de l'eina Escapça Suprimeix els píxels escapçats està desactivat, la part escapçada no s'eliminarà de la imatge, només s'ajustarà l'àrea de la imatge visible.

Malgrat els sofisticats sistemes de control d'exposició, sovint les fotografies fetes amb càmeres digitals surten sobreexposades o subexposades, o amb dominants de color. El GIMP dona una varietat d'eines per a corregir colors, que van des d'eines automatitzades que s'executen fent un sol clic fins a eines molt complexes que proporcionen molts paràmetres de control. Començarem per les més senzilles.

El GIMP proporciona diverses eines automatitzades per la correcció del color. Malauradament, en general, no donen els resultats desitjats, però no costa res provar-les ja que us donaran una idea de les possibilitats inherents dins la imatge. Excepte els «Nivells auto», podeu trobar aquestes eines seguint el camí del menú Colors → Automàtic en el menú de la imatge.

Heus ací, amb una petita descripció:

Aquests són els ajustos automàtics del color: si trobeu que capells fa la feina adequada, és el moment de provar una de les eines interactives del color. A totes, excepte una, podeu accedir-hi a través de les eines del color en el menú de la imatge. Després de seleccionar una eina de color, feu clic sobre la imatge (en qualsevol lloc) per a activar-la i obrir-ne el diàleg.

L'eina més senzilla d'utilitzar és l'eina Brillantor-Contrast. També és la menys potent, però en molts casos fa el que necessiteu. Aquesta eina és sovint útil per a imatges que estan sobreexposades o subexposades; no és útil per a tasques de correcció del color. L'eina té dos lliscadors per a ajustar la «Brillantor» i el «Contrast». Si teniu marcada l'opció «Previsualització», veureu els canvis reflectits en la imatge. Quan us satisfaci el resultat, feu clic a D'acord. Si no obteniu els resultats esperats, feu clic a Cancel·la i la imatge tornarà al seu estat anterior.

Una manera més complexa i lleugerament més difícil de corregir problemes d'exposició és utilitzar l'eina Nivells. El diàleg per a aquesta eina sembla molt complicat, però pel que ens interessa només cal que us ocupeu dels «Nivells d'entrada», específicament els tres lliscadors triangulars que apareixen sota l'histograma. Ens referim a l'ajuda de l'eina Nivells; però en realitat, la manera més fàcil d'aprendre com utilitzar-la és experimentar movent els tres lliscadors i observant com afecta la imatge. Assegureu-vos que la «Previsualització» està marcada.

Una manera molt potent de corregir els problemes d'exposició és utilitzar l'eina Corbes. Aquesta eina us permet fer clic i arrossegar els punts de control d'una corba amb la finalitat de crear una funció de correlació dels nivells de brillantor d'entrada amb els de sortida. L'eina Corbes pot reproduir qualsevol efecte que es pugui aconseguir amb les eines Brillantor/contrast o Nivells. Un cop més, consulteu l'ajuda de l'eina Corbes, però el millor és experimentar amb ella.

La proposta més potent per a ajustar la brillantor i el contrast d'una imatge, pels usuaris més experts del GIMP, és crear una capa nova sobre la qual s'està treballant i en el diàleg de capes establir-hi el Mode «Multiplica». La capa nova serveix com una capa de «control del guany» per a la capa de sota amb el blanc donant un guany màxim i el negre donant un guany zero. A més, pintant sobre la capa nova, podeu ajustar de manera selectiva el guany de cada àrea de la imatge amb un control precís. S'ha de pintar amb degradats suaus, els canvis bruscs en el guany produiran vores espúries en el resultat. Pinteu utilitzant només tons grisos, sense color, tret que vulgueu produir canvis de color en la imatge.

En realitat, «Multiplica» no és l'únic Mode utilitzable pel control del guany. De fet, el mode «Multiplica» només pot enfosquir parts d'una imatge, mai aclarir-les, per la qual cosa només és útil en les parts que estan sobreexposades. El mode «Divideix» produeix l'efecte oposat: podeu aclarir àrees d'una imatge però no enfosquir-les. És útil per a ressaltar els detalls en totes les àrees de la imatge:

A més de «Multiplica» i «Divideix», de vegades es pot obtenir efectes útils amb altres modes de combinacions, com «Aclareix», «Crema», o «Llum suau». Una vegada que comenceu a jugar, de sobte us adonareu que heu estat una hora canviant paràmetres. Avís: quantes més opcions utilitzeu, més difícil serà prendre una decisió.

Per experiència, si la vostra imatge té un predomini de color, massa vermell, massa blau, etc., la manera més fàcil de corregir-ho és utilitzar l'eina Nivells, ajustant els nivells individualment sobre els canals vermell, verd i blau. Si no funciona, proveu amb l'eina Equilibri de color o l'eina Corbes, però són molt més difícils d'utilitzar (són molt bones per a crear uns tipus d'efectes especials).

De vegades és difícil dir si heu ajustat els colors adequadament. Una tècnica bona i objectiva és trobar un punt en la imatge que sabeu que ha de ser blanc o un matís de gris. Activeu l'eina Pipeta (el símbol de la pipeta en la caixa d'eines), feu clic sobre el punt abans citat, i s'obrirà el diàleg de la pipeta. Si els colors estan correctament ajustats, llavors els valors del vermell, verd i blau del color han de ser iguals; si no, heu de mirar quin tipus de correcció cal fer. Aquesta tècnica, quan s'utilitza bé, fins i tot permet que les persones daltòniques corregeixin el color d'una imatge.

Si la vostra imatge està descolorida, la qual cosa pot fàcilment succeir quan feu fotos amb una llum brillant, proveu l'eina To/Saturació, que proporciona tres lliscadors per a manipular el to, la lluminositat i la saturació. Augmentant la saturació probablement la imatge millorarà. En alguns casos és útil ajustar la lluminositat alhora. (La «Lluminositat» aquí és similar a la «Brillantor» de l'eina Brillantor/Contrast). L'eina To/Saturació dona l'opció d'ajustar els intervals limitats de colors (utilitzant els botons de la part superior del diàleg), però si voleu obtenir colors d'aparença natural, en molts casos hauríeu d'evitar fer això.

Quan feu fotografies subexposades, en molts casos teniu el problema oposat: massa saturació. En aquest cas, l'eina To/Saturació també és adequada, reduint només la saturació en lloc d'incrementant-la.

Si no està ben enfocat o la càmera es mou quan es fa la fotografia, el resultat és una imatge desenfocada o borrosa. Si hi ha molt desenfocament, probablement no es podrà arreglar amb cap tècnica; però si només ho està en una quantitat moderada, es podrà millorar.

Normalment, la tècnica més útil per a fer nítida una imatge borrosa és la Perfila (Màscara de desenfocament). Malgrat que el nom és més aviat confús, deriva dels seus orígens com a tècnica emprada pels desenvolupadors de pel·lícules, el resultat és fer més nítida la imatge, no «borrosa». És un connector i podeu accedir-hi a Filters->Enhance->Perfila (Màscara de desenfocament) al menú d'imatges. Hi ha dos paràmetres, «Radi» i «Quantitat». Els valors per defecte sovint funcionen força bé, per la qual cosa primer hauríeu de provar-los. Incrementant el radi i la quantitat, augmenta la intensitat de l'efecte. Però no us passeu, si feu una màscara de desenfocament massa forta amplificarà el soroll i augmentaran els artefactes visibles amb arestes afilades.

In some situations, you may be able to get useful results by selectively sharpening specific parts of an image using the Blur/Sharpen tool from the Toolbox, in "Sharpen" mode. This allows you to increase the sharpness in areas by painting over them with any paintbrush. You should be restrained about this, though, or the results will not look very natural: sharpening increases the apparent sharpness of edges in the image, but also amplifies noise.

Quan feu fotografies en condicions de poca llum o amb un temps d'exposició molt ràpid, la càmera no obté prou dades per a fer una estimació bona del color real de cada píxel i en conseqüència, la imatge tindrà un aspecte granulós. Es pot «suavitzar» el gra difuminant la imatge, però llavors també perdrà nitidesa. Hi ha un parell de mètodes que donen bons resultats. El millor, si no hi ha gaire gra, és utilitzar el filtre anomenat Difuminat gaussià selectiu, ajustant el radi a 1 o 2 píxels. L'altre mètode és utilitzar el filtre Elimina els pics, i té una previsualització que permet jugar amb diferents configuracions. Quan hi ha massa gra, ja cal que us armeu de paciència i el corregiu manualment amb les eines de pintura.

De tant en tant teniu el problema oposat: una imatge és massa nítida. La solució és difuminar-la una mica: afortunadament difuminar una imatge és més fàcil que fer-la nítida. Si no voleu difuminar-la gaire, el mètode més senzill és utilitzar el filtre «Difumina», s'accedeix a través del menú de la imatge. Amb la configuració per defecte podeu aconseguir un difuminat lleuger. Si voleu més difuminat, repetiu l'operació fins a aconseguir el resultat volgut.

Una bona eina per a llevar la pols i les motes està en el filtre Desparasita, s'hi accedeix a partir del menú de la imatge Filtres → Millora → Desparasita. Molt important: per a utilitzar aquest filtre amb eficàcia, heu de començar fent una petita selecció al voltant del paràsit, però ha de ser prou gran perquè el filtre pugui distingir el paràsit del seu entorn. Si apliqueu el filtre Desparasita a la imatge sencera, difícilment obtindreu res de bo. Una vegada que hàgiu creat una selecció raonable, activeu Desparasita, i mentre ajusteu la configuració mireu els canvis a la previsualització. Si teniu sort, trobareu l'opció que elimina el paràsit sense que afecti l'entorn. Com més brutícia es destaqui de l'àrea del voltant, millor serà el resultat. Si no funciona, cancel·leu el filtre, feu una selecció diferent i proveu-ho un altre cop.

Si teniu més d'un artefacte en la imatge, s'aplicarà Desparasita en cadascun individualment.

El mètode més útil per a llevar objectes indesitjables és l'eina Clona, que us permet pintar sobre una part d'una imatge utilitzant dades de píxel agafades d'una altra part (o fins i tot d'una imatge diferent). Per descomptat, hem de tenir una porció d'imatge que es pugui integrar el més perfectament possible al seu nou lloc. Per exemple, si voleu eliminar un personatge que camina en una platja deserta, no tindreu problemes per a trobar un tros de platja i cobrir a la persona. És bastant sorprenent com de natural pot quedar el resultat quan la tècnica funciona bé.

Consulteu l'Ajuda de l'eina clona per a més detalls. Clonar és més un art que una ciència i com més practiqueu més bons resultats obtindreu. Al principi sembla impossible produir res excepte taques lletges, però la persistència dona els seus fruits.

Una altra eina molt semblant a l'eina clona, però més intel·ligent, és l'eina cicatritza que també té en compte l'àrea del voltant de la destinació. Un ús típic és llevar arrugues i petits defectes.

En alguns casos es pot obtenir bons resultats simplement retallant l'objecte de la imatge i utilitzant un connector anomenat «Resynthesizer» per a omplir el buit. Aquest connector no s'inclou amb la distribució principal del GIMP, però es pot aconseguir de la pàgina web de l'autor [PLUGIN-RESYNTH].

Quan feu una foto amb flaix a algú que mira directament a la càmera, els iris dels ulls poden reflectir la llum del flaix de manera que els ulls apareixen vermells: aquest efecte es diu «ulls vermells». Els dispositius moderns tenen una manera especial per a limitar aquest efecte, però no sempre funciona del tot. El mateix efecte pot passar amb els ulls dels animals, a vegades amb un reflex verd.

Des de la versió 2.4, el GIMP inclou un filtre especial Elimina els ulls vermells. Feu una selecció de la part vermella de l'ull i trieu el filtre «Suprimeix l'efecte d'ulls vermells». Potser heu d'afinar una mica amb el lliscador del llindar per a obtenir el color correcte.

Quin format de fitxer heu utilitzat per a desar el vostre treball? l'heu hagut de redimensionar? La resposta depèn de què voleu fer amb la vostra imatge.

Consulteu la secció formats de fitxers.

Com en la majoria dels programes, en el GIMP, per a imprimir cal anar al menú principal Fitxer → Imprimeix. Tanmateix cal tenir en compte alguns conceptes elementals per a evitar sorpreses desagradables, quan veieu els resultats o per a remeiar-los en cas que passin. Recordeu sempre:

En conseqüència, abans d'imprimir aneu a: Imatge → Mida d'impressió i trieu la mida de sortida adequada a «mida d'impressió» ajustant les mides o la resolució. El símbol mostra que els dos valors estan enllaçats. Podeu dissociar la resolució x i y fent clic a aquest símbol, però és arriscat! Probablement aquesta possibilitat està oberta perquè les impressores es construeixen amb resolucions diferents de la x i la y. Tanmateix, si les desenllaceu us podeu sorprendre. Podeu tractar d'aconseguir efectes especials.

Darrera recomanació: penseu a revisar els marges d'impressió i també el centrat. Seria una llàstima si un marge massa gran retallés part de la imatge o si un centrat inadequat espatllés la feina, especialment si utilitzeu un paper especial de fotografia.

Quan feu una foto, les càmeres modernes afegeixen informació al fitxer de dades sobre la configuració i les condicions de com es va fer. Són les metadades EXIF que s'inclouen en els fitxers JPEG i TIFF. El GIMP pot mantenir les dades EXI, sempre que es disposi de la biblioteca «libexif», que no està disponible en tots els sistemes. Si la biblioteca hi és present, el GIMP carregarà les dades i les tornarà a registrar sense modificar-les. Aquesta no és la manera correcta que un editor d'imatge gestioni les dades EXIF, però és millor que eliminar-les, tal com feien les primeres versions del GIMP.

Si voleu veure el contingut de les dades EXIF, podeu utilitzar el connector metadata-viewer”. Podeu accedir-hi com a Imatge->Metadades->View;Visualitza les metadades des del menú.