Capítol 10. Millora de fotografies

Sumari

1. Treballa amb fotografies de càmeres digitals
1.1. Introducció
1.2. Millora la composició
1.3. Millora els colors
1.4. Ajusta la nitidesa
1.5. Elimina objectes no desitjats d'una imatge
1.6. Desa els resultats

1. Treballa amb fotografies de càmeres digitals

1.1. Introducció

Un dels usos més comuns del GIMP és retocar imatges de càmeres digitals que per alguna raó no són perfectes. Tal vegada la imatge està sobreexposada o subexposada; potser està una mica torta; potser desenfocada: són problemes pels quals el GIMP té bones eines. El propòsit d'aquest capítol és donar una visió general d'aquestes eines i les situacions en les quals són útils. No hi trobareu programes d'aprenentatge detallats aquí: en molts casos és més fàcil aprendre com utilitzar les eines experimentant amb elles que llegint sobre elles. Cada eina es descriu en detall a la secció de l'ajuda de les eines. Tampoc no trobareu res en aquest capítol sobre la multitud d'efectes especials que podeu aplicar a una imatge. Heu d'estar familiaritzats amb els conceptes bàsics del GIMP abans de llegir aquest capítol, però no cal ser-ne un expert, si ho sou, probablement ja sabeu la major part d'aquestes coses. I no dubteu a experimentar: el potent sistema de «desfer» del GIMP permet tornar a l'acció anterior en cas d'error, amb un senzill Ctrl+Z.

Les coses més freqüents que voleu fer per a retocar una foto imperfecta són de quatre tipus: millorar la composició; millorar els colors; millorar la nitidesa; i treure artefactes o altres elements indesitjables de la imatge.

1.2. Millora la composició

1.2.1. Gira la imatge

Quan feu una fotografia i no manteniu la càmera vertical, la imatge surt torta. En el GIMP, la manera d'arreglar-ho és amb l'eina Gira. Activeu-la fent clic sobre la seva icona en la caixa d'eines, o prement Maj+R mentre esteu dins de la imatge. Assegureu-vos que estan visibles les opcions de l'eina i assegureu-vos que el botó «Transforma la capa» està seleccionat. Si feu clic dins la imatge i l'arrossegueu, apareixerà una quadrícula que gira quan s'arrossega. Quan la quadrícula sembli al lloc correcte, feu clic a Gira o premeu Retorn, i la imatge girarà.

De fet, no és tan fàcil fer les coses correctes amb aquest mètode: sovint milloren però no són prou perfectes. Una solució és girar una mica més, però hi ha un desavantatge en aquest mètode. Cada vegada que gireu una imatge, els píxels girats no s'alineen amb precisió amb els píxels originals, aleshores la imatge, inevitablement, es difumina una mica. Amb un gir, la quantitat de difuminat és bastant petita, però amb dos girs provoquen dues vegades més de difuminat que amb un, i no hi ha cap raó per a difuminar les coses més del que cal. Una alternativa millor és desfer el gir i fer-ne un de nou, ajustant l'angle correcte.

Afortunadament, el GIMP proporciona una altra manera per a fer-ho més fàcil: en les opcions de l'eina gira, es pot seleccionar Direcció de transformació «Correctiu enrere». Quan ho feu, en lloc de girar la quadrícula per a compensar l'error, podeu girar-la per alinear-la amb l'error. Sembla confús, intenteu-ho i veureu que és bastant senzill.

[Nota] Nota

There is an option to preview the results of transformations, instead of just seeing a grid. This makes it easier to get things right on the first try.

Després d'haver girat una imatge, hi haurà uns forats triangulars desagradables en les cantonades. Una manera d'arreglar-los és crear un fons que ompli els forats amb un color discret o neutre, però generalment la millor solució és retallar la imatge. Com més es gira, més cal retallar, així que és millor alinear la càmera tant com sigui possible quan feu una foto.

1.2.2. Escapçat

Quan feu una fotografia amb una càmera digital, teniu algun control sobre el que inclou la imatge però sovint no tant com voldríeu: el resultat són imatges que poden beneficiar-se de la retallada. A part d'això, sovint és possible millorar l'impacte d'una imatge retallant-la perquè els elements més importants estan situats en els punts clau. Una regla general, no sempre a seguir, però bona per a tenir en compte, és la «regla dels terços», que diu que el màxim impacte s'obté situant el centre d'interès a un terç de distància entre les vores de la imatge, tant en l'amplada com en l'alçada; per exemple, col·locant l'horitzó d'un paisatge a un terç.

Per retallar una imatge, activeu l'eina Escapça a la Caixa d'eines o premeu Maj+C mentre s'està dins de la imatge. Amb l'eina activa, feu clic i arrossegueu en la imatge, i s'estendrà un rectangle de tall. Quan tot sigui perfecte, premeu Retorn. Nota: si a les Opcions de l'eina Escapça Suprimeix els píxels escapçats està desactivat, la part escapçada no s'eliminarà de la imatge, només s'ajustarà l'àrea de la imatge visible.

1.3. Millora els colors

1.3.1. Eines automatitzades

Malgrat els sofisticats sistemes de control d'exposició, sovint les fotografies fetes amb càmeres digitals surten sobreexposades o subexposades, o amb dominants de color. El GIMP dona una varietat d'eines per a corregir colors, que van des d'eines automatitzades que s'executen fent un sol clic fins a eines molt complexes que proporcionen molts paràmetres de control. Començarem per les més senzilles.

El GIMP proporciona diverses eines automatitzades per la correcció del color. Malauradament, en general, no donen els resultats desitjats, però no costa res provar-les ja que us donaran una idea de les possibilitats inherents dins la imatge. Excepte els «Nivells auto», podeu trobar aquestes eines seguint el camí del menú ColorsAutomàtic en el menú de la imatge.

Heus ací, amb una petita descripció:

Equalitza

És una eina molt poderosa que intenta distribuir els colors uniformement en l'espectre d'intensitats. En alguns casos l'efecte és increïble, pot arreglar un problema de contrast altrament molt difícil d'aconseguir; però molt sovint fa que la imatge sembli estranya.

Millora del color

Aquesta ordre incrementa la saturació dels colors en la capa sense alterar-ne la brillantor o el to. Aquesta ordre funciona en capes d'imatges RGB i imatges indexades, però no amb imatges en escala de grisos.

Amplia el contrast

This is useful for underexposed images: it adjusts the whole image until the brightest point is right at the saturation limit, and the darkest point is black. The downside is that the amount of brightening is determined entirely by the lightest and darkest points in the image, so even one single white pixel and/or one single black pixel will make normalization ineffective. It operates on the red, green, and blue channels independently. It often has the useful effect of reducing color casts.

Stretch Contrast HSV

Fa el mateix que «Estendre el contrast», però funciona sobre l'espai de color HSV, en lloc de l'espai de color RGB. Preserva el to.

Balanç de blanc

Millora les imatges amb blancs i negres eliminant els colors poc utilitzats i extrems de l'histograma, i estirant la resta tant com sigui possible.

Nivells Auto

Això es fa activant l'eina Nivells (EinesEines del colorNivells o ColorsNivells en el menú de la imatge), i fent clic al botó Auto. Veureu una previsualització del resultat; feu clic a D'acord perquè faci efecte. Si feu clic a Cancel·la provocarà que la imatge torni al seu estat anterior.

Si podeu trobar un punt en la imatge que sigui un blanc perfecte, i un segon punt que sigui un negre perfecte, llavors podeu utilitzar l'eina Nivells per a fer un ajust semiautomàtic que sovint fa una bona feina en arreglar la brillantor i els colors de la imatge. Primer, obriu l'eina Nivells com s'ha descrit abans. Busqueu en la part inferior del diàleg de capes tres botons amb símbols que semblen pipetes. Si poseu el punter del ratolí a la de l'esquerra, mostrarà la funció «Selecciona un punt negre». Feu-hi clic a sobre, llavors feu clic en un punt que sigui totalment negre, i mireu els canvis en la imatge. Després feu el mateix amb el botó de més a la dreta («Selecciona un punt blanc»), i llavors feu clic en un punt que sigui blanc, i una vegada més mireu els canvis en la imatge (el mateix amb el botó del mig pel punt gris). Si us satisfà el resultat, feu clic al botó D'acord; si no, feu clic a Cancel·la.

Aquests són els ajustos automàtics del color: si trobeu que capells fa la feina adequada, és el moment de provar una de les eines interactives del color. A totes, excepte una, podeu accedir-hi a través de les eines del color en el menú de la imatge. Després de seleccionar una eina de color, feu clic sobre la imatge (en qualsevol lloc) per a activar-la i obrir-ne el diàleg.

1.3.2. Problemes d'exposició

L'eina més senzilla d'utilitzar és l'eina Brillantor-Contrast. També és la menys potent, però en molts casos fa el que necessiteu. Aquesta eina és sovint útil per a imatges que estan sobreexposades o subexposades; no és útil per a tasques de correcció del color. L'eina té dos lliscadors per a ajustar la «Brillantor» i el «Contrast». Si teniu marcada l'opció «Previsualització», veureu els canvis reflectits en la imatge. Quan us satisfaci el resultat, feu clic a D'acord. Si no obteniu els resultats esperats, feu clic a Cancel·la i la imatge tornarà al seu estat anterior.

Una manera més complexa i lleugerament més difícil de corregir problemes d'exposició és utilitzar l'eina Nivells. El diàleg per a aquesta eina sembla molt complicat, però pel que ens interessa només cal que us ocupeu dels «Nivells d'entrada», específicament els tres lliscadors triangulars que apareixen sota l'histograma. Ens referim a l'ajuda de l'eina Nivells; però en realitat, la manera més fàcil d'aprendre com utilitzar-la és experimentar movent els tres lliscadors i observant com afecta la imatge. Assegureu-vos que la «Previsualització» està marcada.

Una manera molt potent de corregir els problemes d'exposició és utilitzar l'eina Corbes. Aquesta eina us permet fer clic i arrossegar els punts de control d'una corba amb la finalitat de crear una funció de correlació dels nivells de brillantor d'entrada amb els de sortida. L'eina Corbes pot reproduir qualsevol efecte que es pugui aconseguir amb les eines Brillantor/contrast o Nivells. Un cop més, consulteu l'ajuda de l'eina Corbes, però el millor és experimentar amb ella.

La proposta més potent per a ajustar la brillantor i el contrast d'una imatge, pels usuaris més experts del GIMP, és crear una capa nova sobre la qual s'està treballant i en el diàleg de capes establir-hi el Mode «Multiplica». La capa nova serveix com una capa de «control del guany» per a la capa de sota amb el blanc donant un guany màxim i el negre donant un guany zero. A més, pintant sobre la capa nova, podeu ajustar de manera selectiva el guany de cada àrea de la imatge amb un control precís. S'ha de pintar amb degradats suaus, els canvis bruscs en el guany produiran vores espúries en el resultat. Pinteu utilitzant només tons grisos, sense color, tret que vulgueu produir canvis de color en la imatge.

En realitat, «Multiplica» no és l'únic Mode utilitzable pel control del guany. De fet, el mode «Multiplica» només pot enfosquir parts d'una imatge, mai aclarir-les, per la qual cosa només és útil en les parts que estan sobreexposades. El mode «Divideix» produeix l'efecte oposat: podeu aclarir àrees d'una imatge però no enfosquir-les. És útil per a ressaltar els detalls en totes les àrees de la imatge:

  1. Duplica la capa (produeix una nova capa sobre ella).

  2. Dessatura la capa nova.

  3. L'aplicació d'un difuminat gaussià al resultat, amb un radi gran (100 o més).

  4. Estableix el mode Divideix en el diàleg de capes.

  5. Controla la quantitat de correcció regulant l'opacitat en el diàleg de les capes, o utilitzant les eines Brillantor/Contrast, Nivells, o Corbes en la capa nova.

  6. Un cop satisfets amb el resultat, podeu utilitzar Fusiona amb la capa inferior per a combinar la capa de control amb la capa original en una capa única.

A més de «Multiplica» i «Divideix», de vegades es pot obtenir efectes útils amb altres modes de combinacions, com «Aclareix», «Crema», o «Llum suau». Una vegada que comenceu a jugar, de sobte us adonareu que heu estat una hora canviant paràmetres. Avís: quantes més opcions utilitzeu, més difícil serà prendre una decisió.

1.3.3. Ajusta el to i la saturació

Per experiència, si la vostra imatge té un predomini de color, massa vermell, massa blau, etc., la manera més fàcil de corregir-ho és utilitzar l'eina Nivells, ajustant els nivells individualment sobre els canals vermell, verd i blau. Si no funciona, proveu amb l'eina Equilibri de color o l'eina Corbes, però són molt més difícils d'utilitzar (són molt bones per a crear uns tipus d'efectes especials).

De vegades és difícil dir si heu ajustat els colors adequadament. Una tècnica bona i objectiva és trobar un punt en la imatge que sabeu que ha de ser blanc o un matís de gris. Activeu l'eina Pipeta (el símbol de la pipeta en la caixa d'eines), feu clic sobre el punt abans citat, i s'obrirà el diàleg de la pipeta. Si els colors estan correctament ajustats, llavors els valors del vermell, verd i blau del color han de ser iguals; si no, heu de mirar quin tipus de correcció cal fer. Aquesta tècnica, quan s'utilitza bé, fins i tot permet que les persones daltòniques corregeixin el color d'una imatge.

Si la vostra imatge està descolorida, la qual cosa pot fàcilment succeir quan feu fotos amb una llum brillant, proveu l'eina To/Saturació, que proporciona tres lliscadors per a manipular el to, la lluminositat i la saturació. Augmentant la saturació probablement la imatge millorarà. En alguns casos és útil ajustar la lluminositat alhora. (La «Lluminositat» aquí és similar a la «Brillantor» de l'eina Brillantor/Contrast). L'eina To/Saturació dona l'opció d'ajustar els intervals limitats de colors (utilitzant els botons de la part superior del diàleg), però si voleu obtenir colors d'aparença natural, en molts casos hauríeu d'evitar fer això.

[Suggeriment] Suggeriment

Fins i tot si una imatge no sembla descolorida, sovint se'n pot incrementar l'impacte pujant la saturació una mica. Els veterans de l'era de la pel·lícula de vegades anomenaven aquesta tècnica «Fujifying», a causa de la pel·lícula Fujichrome, coneguda per a produir impressions molt saturades.

Quan feu fotografies subexposades, en molts casos teniu el problema oposat: massa saturació. En aquest cas, l'eina To/Saturació també és adequada, reduint només la saturació en lloc d'incrementant-la.

1.4. Ajusta la nitidesa

1.4.1. Enfoca

Si no està ben enfocat o la càmera es mou quan es fa la fotografia, el resultat és una imatge desenfocada o borrosa. Si hi ha molt desenfocament, probablement no es podrà arreglar amb cap tècnica; però si només ho està en una quantitat moderada, es podrà millorar.

Normalment, la tècnica més útil per a fer nítida una imatge borrosa és la Perfila (Màscara de desenfocament). Malgrat que el nom és més aviat confús, deriva dels seus orígens com a tècnica emprada pels desenvolupadors de pel·lícules, el resultat és fer més nítida la imatge, no «borrosa». És un connector i podeu accedir-hi a Filters->Enhance->Perfila (Màscara de desenfocament) al menú d'imatges. Hi ha dos paràmetres, «Radi» i «Quantitat». Els valors per defecte sovint funcionen força bé, per la qual cosa primer hauríeu de provar-los. Incrementant el radi i la quantitat, augmenta la intensitat de l'efecte. Però no us passeu, si feu una màscara de desenfocament massa forta amplificarà el soroll i augmentaran els artefactes visibles amb arestes afilades.

[Suggeriment] Suggeriment

Sometimes using Sharpen (Unsharp Mask) can cause color distortion where there are strong contrasts in an image. When this happens, you can often get better results by decomposing the image into separate Hue-Saturation-Value (HSV) layers, and running Sharpen (Unsharp Mask) on the Value layer only, then recomposing. This works because the human eye has much finer resolution for brightness than for color. See the sections on Decompose and Compose for more information.

In some situations, you may be able to get useful results by selectively sharpening specific parts of an image using the Blur/Sharpen tool from the Toolbox, in "Sharpen" mode. This allows you to increase the sharpness in areas by painting over them with any paintbrush. You should be restrained about this, though, or the results will not look very natural: sharpening increases the apparent sharpness of edges in the image, but also amplifies noise.

1.4.2. Redueix el gra

Quan feu fotografies en condicions de poca llum o amb un temps d'exposició molt ràpid, la càmera no obté prou dades per a fer una estimació bona del color real de cada píxel i en conseqüència, la imatge tindrà un aspecte granulós. Es pot «suavitzar» el gra difuminant la imatge, però llavors també perdrà nitidesa. Hi ha un parell de mètodes que donen bons resultats. El millor, si no hi ha gaire gra, és utilitzar el filtre anomenat Difuminat gaussià selectiu, ajustant el radi a 1 o 2 píxels. L'altre mètode és utilitzar el filtre Elimina els pics, i té una previsualització que permet jugar amb diferents configuracions. Quan hi ha massa gra, ja cal que us armeu de paciència i el corregiu manualment amb les eines de pintura.

1.4.3. Suavitza

De tant en tant teniu el problema oposat: una imatge és massa nítida. La solució és difuminar-la una mica: afortunadament difuminar una imatge és més fàcil que fer-la nítida. Si no voleu difuminar-la gaire, el mètode més senzill és utilitzar el filtre «Difumina», s'accedeix a través del menú de la imatge. Amb la configuració per defecte podeu aconseguir un difuminat lleuger. Si voleu més difuminat, repetiu l'operació fins a aconseguir el resultat volgut.

1.5. Elimina objectes no desitjats d'una imatge

Hi ha dos tipus d'objectes que és possible que vulgueu llevar d'una imatge: primer, rastres de pols, pèls, ratllades... sobretot en imatges escanejades; segon, coses que perjudiquen la qualitat de la imatge, com un cable de telèfon en un paisatge de muntanya.

1.5.1. Desparasita

Una bona eina per a llevar la pols i les motes està en el filtre Desparasita, s'hi accedeix a partir del menú de la imatge FiltresMilloraDesparasita. Molt important: per a utilitzar aquest filtre amb eficàcia, heu de començar fent una petita selecció al voltant del paràsit, però ha de ser prou gran perquè el filtre pugui distingir el paràsit del seu entorn. Si apliqueu el filtre Desparasita a la imatge sencera, difícilment obtindreu res de bo. Una vegada que hàgiu creat una selecció raonable, activeu Desparasita, i mentre ajusteu la configuració mireu els canvis a la previsualització. Si teniu sort, trobareu l'opció que elimina el paràsit sense que afecti l'entorn. Com més brutícia es destaqui de l'àrea del voltant, millor serà el resultat. Si no funciona, cancel·leu el filtre, feu una selecció diferent i proveu-ho un altre cop.

Si teniu més d'un artefacte en la imatge, s'aplicarà Desparasita en cadascun individualment.

1.5.2. Suprimeix la brossa

El mètode més útil per a llevar objectes indesitjables és l'eina Clona, que us permet pintar sobre una part d'una imatge utilitzant dades de píxel agafades d'una altra part (o fins i tot d'una imatge diferent). Per descomptat, hem de tenir una porció d'imatge que es pugui integrar el més perfectament possible al seu nou lloc. Per exemple, si voleu eliminar un personatge que camina en una platja deserta, no tindreu problemes per a trobar un tros de platja i cobrir a la persona. És bastant sorprenent com de natural pot quedar el resultat quan la tècnica funciona bé.

Consulteu l'Ajuda de l'eina clona per a més detalls. Clonar és més un art que una ciència i com més practiqueu més bons resultats obtindreu. Al principi sembla impossible produir res excepte taques lletges, però la persistència dona els seus fruits.

Una altra eina molt semblant a l'eina clona, però més intel·ligent, és l'eina cicatritza que també té en compte l'àrea del voltant de la destinació. Un ús típic és llevar arrugues i petits defectes.

En alguns casos es pot obtenir bons resultats simplement retallant l'objecte de la imatge i utilitzant un connector anomenat «Resynthesizer» per a omplir el buit. Aquest connector no s'inclou amb la distribució principal del GIMP, però es pot aconseguir de la pàgina web de l'autor [PLUGIN-RESYNTH].

1.5.3. S'estan eliminant els ulls vermells

Quan feu una foto amb flaix a algú que mira directament a la càmera, els iris dels ulls poden reflectir la llum del flaix de manera que els ulls apareixen vermells: aquest efecte es diu «ulls vermells». Els dispositius moderns tenen una manera especial per a limitar aquest efecte, però no sempre funciona del tot. El mateix efecte pot passar amb els ulls dels animals, a vegades amb un reflex verd.

Des de la versió 2.4, el GIMP inclou un filtre especial Elimina els ulls vermells. Feu una selecció de la part vermella de l'ull i trieu el filtre «Suprimeix l'efecte d'ulls vermells». Potser heu d'afinar una mica amb el lliscador del llindar per a obtenir el color correcte.

1.6. Desa els resultats

1.6.1. Fitxers

Quin format de fitxer heu utilitzat per a desar el vostre treball? l'heu hagut de redimensionar? La resposta depèn de què voleu fer amb la vostra imatge.

  • Si teniu intenció d'obrir la imatge en el GIMP una altra vegada per a treballs addicionals, hauríeu de desar-la en el format del GIMP XCF (és a dir, amb l'extensió .xcf), perquè aquest és l'únic format que garanteix que no es perdi informació de la imatge.

  • Si teniu intenció d'imprimir una imatge en paper, hauríeu d'evitar encongir-la, excepte per a retallar-la. La raó és que les impressores tenen una resolució més alta que els monitors de vídeo, de 600 a 1400 ppp («punts per polzada», la densitat física) per a les impressores, comparat amb els 72 a 100 píxels per polzada dels monitors. Una imatge de 3000 x 5000 sembla enorme en un monitor, però només ocupa 12 x 20 cm a 600 ppp. Generalment no hi ha una bona raó per engrandir la imatge: no es pot incrementar la resolució real d'aquesta manera i sempre podeu canviar la mida al moment d'imprimir. El format utilitzat és el JPEG amb un nivell de qualitat de 75 a 85. En rares ocasions, quan hi ha grans àrees de color uniforme, podeu necessitar un nivell de qualitat encara més alt o un format sense pèrdua com el TIFF.

  • Si teniu intenció de mostrar la imatge en una pantalla o projectar-la amb un videoprojector, tingueu en compte que la màxima resolució de pantalla generalment disponible per als sistemes és de 1600x1200, per la qual cosa no s'hi guanya res en mantenir la imatge més gran que això. Per a aquest propòsit, el format JPEG és també una bona elecció.

  • Si voleu posar la imatge en una pàgina web o enviar-la per correu electrònic, és una bona idea mantenir la mida del fitxer tan petit com sigui possible. Reduïu la imatge a la mida més menuda en la qual es puguin veure els detalls rellevants (tingueu en compte que altres persones poden utilitzar monitors de diferent mida i/o diferents resolucions de pantalla). Deseu la imatge com a fitxer JPEG; en el diàleg desa JPEG, marqueu l'opció «Previsualització de la finestra de la imatge», i ajusteu el lliscador «Qualitat» al nivell més baix de qualitat d'imatge acceptable (veureu els efectes de cada canvi en la imatge). Assegureu-vos que la imatge està ampliada a 1:1 mentre ho feu no us deixeu enganyar pels efectes de l'ampliació.

Consulteu la secció formats de fitxers.

1.6.2. Imprimeix les fotos

Com en la majoria dels programes, en el GIMP, per a imprimir cal anar al menú principal FitxerImprimeix. Tanmateix cal tenir en compte alguns conceptes elementals per a evitar sorpreses desagradables, quan veieu els resultats o per a remeiar-los en cas que passin. Recordeu sempre:

  • que la imatge de la pantalla està en mode RGB i que la impressió serà en mode CMYK; en conseqüència, les característiques del color imprès no seran exactament el que esperàveu. Això depèn del diagrama de correspondència utilitzat. Per als curiosos, es poden aconseguir explicacions addicionals fent clic en aquests enllaços útils de la Viquipèdia:

  • que una resolució de pantalla està aproximadament des de 75 fins a 100 ppp; una resolució d'impressora és deu vegades més gran o més que la de la pantalla; la mida de la imatge impresa depèn dels píxels disponibles i de la resolució; així que la mida d'impressió real no es correspon necessàriament amb el que es veu a la pantalla ni a la mida del paper disponible.

En conseqüència, abans d'imprimir aneu a: ImatgeMida d'impressió i trieu la mida de sortida adequada a «mida d'impressió» ajustant les mides o la resolució. El símbol mostra que els dos valors estan enllaçats. Podeu dissociar la resolució x i y fent clic a aquest símbol, però és arriscat! Probablement aquesta possibilitat està oberta perquè les impressores es construeixen amb resolucions diferents de la x i la y. Tanmateix, si les desenllaceu us podeu sorprendre. Podeu tractar d'aconseguir efectes especials.

Darrera recomanació: penseu a revisar els marges d'impressió i també el centrat. Seria una llàstima si un marge massa gran retallés part de la imatge o si un centrat inadequat espatllés la feina, especialment si utilitzeu un paper especial de fotografia.

1.6.3. Dades EXIF

Quan feu una foto, les càmeres modernes afegeixen informació al fitxer de dades sobre la configuració i les condicions de com es va fer. Són les metadades EXIF que s'inclouen en els fitxers JPEG i TIFF. El GIMP pot mantenir les dades EXI, sempre que es disposi de la biblioteca «libexif», que no està disponible en tots els sistemes. Si la biblioteca hi és present, el GIMP carregarà les dades i les tornarà a registrar sense modificar-les. Aquesta no és la manera correcta que un editor d'imatge gestioni les dades EXIF, però és millor que eliminar-les, tal com feien les primeres versions del GIMP.

Si voleu veure el contingut de les dades EXIF, podeu utilitzar el connector metadata-viewer”. Podeu accedir-hi com a Imatge->Metadades->View;Visualitza les metadades des del menú.