Les imatges són les entitats bàsiques usades en el GIMP. A grans trets, una «imatge» correspon a un sol fitxer, com per exemple un fitxer TIFF o JPEG. També podeu pensar en una imatge com el que correspon a una única finestra (encara que de fet és possible tenir múltiples finestres, totes mostrant la mateixa imatge). No és possible tenir una finestra única que mostri més d'una imatge, o una imatge que no tingui finestra que la mostri.

El concepte d'una imatge del GIMP pot ser una mica més complicat del que sembla. En comptes d'imaginar-se-la com un dibuix en un full de paper, caldria veure-la més aviat com una pila de fulls, anomenats «capes». A més d'una pila de capes, una imatge del GIMP pot contenir una màscara de selecció, un conjunt de canals i un conjunt de camins. De fet, el GIMP proporciona un mecanisme per adjuntar peces arbitràries de dades a una imatge, anomenades «paràsits».

En el GIMP, es poden tenir moltes imatges obertes al mateix temps. Encara que les imatges grosses poden usar molts megabytes de memòria, el GIMP empra un sofisticat sistema de gestió de memòria basat en blocs de píxels que permet al GIMP manejar imatges molt grosses sense esforç. Així i tot, hi ha límits, i disposar d'una major quantitat de memòria pot millorar les prestacions del sistema.

Si es pot comparar una imatge amb un full de paper, una imatge amb capes és com un feix de papers transparents apilats l'un sobre l'altre. Podeu dibuixar a cada paper, però veureu el contingut d'altres fulls a través de les àrees transparents. També podeu moure un full en relació amb els altres. Sovint, els usuaris avançats del GIMP treballen amb imatges que contenen moltes capes, fins i tot dotzenes. Les capes no tenen per què ser opaques, ni han d'abastar tota l'extensió de la imatge; així que quan mireu una mostra de la imatge, podeu veure més coses que simplement la capa superior: podríeu veure elements d'altres capes.

Les imatges digitals consisteixen en una quadrícula de píxels quadrats. Cada imatge té una mida mesurada en dues dimensions, com ara 900 píxels d'ample per 600 píxels d'alçada. Però els píxels no tenen una mida determinada a l'espai físic. Per configurar una imatge per a la impressió, utilitzem un valor anomenat resolució, definit com la relació entre la mida d'una imatge en píxels i la seva mida física (normalment en polzades) quan s'imprimeix en paper. La majoria dels formats de fitxer (però no tots) poden desar aquest valor, que s'expressa en ppi—píxels per polzada.

Quan s'imprimeix un fitxer, la resolució determina la mida que tindrà la imatge al paper i, com a resultat, la mida física dels píxels. La mateixa imatge de 900 x 600 píxels es pot imprimir com una targeta petita de 3x2" amb píxels— poc visibles, o com un pòster gran amb píxels grans i gruixuts.

Les imatges importades de càmeres i dispositius mòbils solen tenir una resolució lligada al fitxer. La resolució sol ser de 72 o 96 ppp. És important adonar-se que aquesta resolució és arbitrària, i s'ha escollit per raons històriques. Sempre podeu canviar la resolució amb el GIMP— això no té cap efecte sobre els píxels reals de la imatge. A més, per a usos com ara mostrar imatges en línia, en dispositius mòbils, televisió o videojocs, — el valor de resoluci

Un canal és un component del color d'un píxel. Per a un píxel acolorit en el GIMP, aquests components són generalment vermell, verd, blau i, a vegades, transparència (alfa). Per a una imatge en escala de grisos són gris i alfa, i per a una imatge en color indexat, són indexat i alfa.

La matriu rectangular sencera de qualsevol dels components de color de tots els píxels en una imatge també es denomina un canal. Podeu veure aquests canals de color amb el diàleg de canals.

Quan es mostra la imatge, el GIMP ajunta aquests components per formar els colors del píxel per a la pantalla, impressora o un altre dispositiu de sortida. Alguns d'aquests dispositius poden usar canals diferents per a vermell, verd i blau. Si passa això, els canals del GIMP es converteixen en els apropiats per al dispositiu quan es mostra la imatge.

Els canals poden ser útils quan treballeu sobre una imatge que necessita ajustos en un color particular. Per exemple, si voleu eliminar els «ulls vermells» d'una fotografia, podríeu operar sobre el canal vermell.

Podeu veure els canals com a màscares que permeten o restringeixen la sortida del color que el canal representa. Mitjançant l'ús de filtres en la informació del canal, podeu crear molts efectes variats i subtils sobre una imatge. Un exemple senzill de l'ús d'un filtre sobre els canals de color és el filtre Mesclador de canals.

A més d'aquests canals, el GIMP també us permet crear altres canals (o més correctament, màscares de canal), que es mostren en la part inferior del diàleg de canals. Podeu crear un canal nou o desar una selecció a un canal (màscara). Per a més informació sobre les màscares de canal vegeu l'entrada del glossari màscares.

Sovint quan modifiqueu una imatge, només voleu actuar sobre una part de la imatge que es vegi afectada. El mecanisme de «selecció» ho fa possible. Cada imatge té la seva pròpia selecció que normalment es veu com una línia discontínua en moviment que separa les parts seleccionades de les no seleccionades (anomenada «caminet de formiguetes»). En realitat, això és una mica enganyós: la selecció en el GIMP és gradual, no és un tot o res, i la selecció es representa com un canal en escala de grisos. La línia discontínua que generalment veieu és simplement el contorn al 50% del nivell seleccionat. En tot moment podeu visualitzar el canal de selecció amb tot el seu detall activant el botó de la Màscara ràpida.

Un component important en l'aprenentatge per usar el GIMP de manera efectiva és dominar l'art de fer bones seleccions, seleccions que continguin exactament el necessari i res més. Atès que la gestió de seleccions és tan important, el GIMP proporciona una gran quantitat d'eines per fer-les: eines per a fer seleccions, un menú d'operacions de selecció i la capacitat de canviar a mode Màscara ràpida, en el qual podeu tractar el canal de la selecció com un canal de color, literalment «pintant la selecció».

Quan cometeu errors, els podeu revertir. Gairebé tot el que feu en una imatge és reversible. De fet, normalment podeu desfer una quantitat considerable de les accions més recents, si així ho decidiu. El GIMP ho fa possible mantenint un historial de les accions. Aquest historial consumeix memòria, així que la capacitat de desfer no és infinita. Algunes accions utilitzen molt poca memòria de desfer, i podeu fer-ne dotzenes fins que les primeres s'esborrin de l'historial; altres tipus d'accions requereixen una gran quantitat de memòria de desfer. Podeu configurar la quantitat de memòria que el GIMP dedica a l'historial de desfer per a cada imatge, però en qualsevol situació, hauria de ser sempre possible desfer almenys 2 o 3 de les accions més recents. (L'acció més important que no es pot revertir és tancar una imatge. Per aquesta raó el GIMP demana que confirmeu aquesta acció si hi ha canvis no desats.)

Moltes, probablement gairebé totes les coses que feu amb una imatge en el GIMP, les fa l'aplicació mateixa del GIMP. No obstant això, el GIMP també fa un ús extensiu de «connectors (plug-ins)», que són programes externs que interactuen molt a prop del GIMP, i tenen la capacitat de manipular imatges i altres objectes del GIMP de maneres molt sofisticades. Molts connectors importants venen empaquetats amb el GIMP, però també n'hi ha molts disponibles per altres mitjans. De fet, l'habilitat d'escriure connectors (i scripts) és la manera més fàcil que tenen les persones que no són en l'equip de desenvolupament del GIMP d'agregar funcionalitats al GIMP.

Totes les ordres en el menú Filtres, i una quantitat substancial d'ordres en altres menús, estan en realitat implementades com a connectors.

A més dels connectors, que són programes escrits en el llenguatge C, el GIMP pot també usar scripts. La majoria dels scripts existents estan escrits en un llenguatge anomenat Script-Fu, que és específic del GIMP (per a aquells a qui els interessi, és un dialecte del llenguatge Scheme, semblant a Lisp). També és possible escriure scripts del GIMP en Python o Perl. Aquests llenguatges són més flexibles i potents que l'Script-Fu. El desavantatge que presenten és que depenen de programari que no ve empaquetat amb el GIMP, i per això no pot garantir-se que funcionin en totes les instal·lacions del GIMP.