En funció de les vostres intencions artístiques particulars sobre una imatge, és probable que algunes es beneficiïn d'un mapa-tonal mitjançant el punt flotant «Colors/Exposició». La vostra experiència pot variar, però normalment el procediment descrit en aquesta pàgina funciona millor per a fotografies d'escenes amb una diferència tonal pronunciada entre llums i ombres, com per exemple en les fotografies típiques assolellades amb cel i terra.

Per a afegir només un diafragma de compensació d'exposició positiva, el procediment descrit aquí funciona molt bé. Depenent de la imatge, és possible que vulgueu difuminar la màscara mitjançant un algorisme de desenfocament respectuós amb la vora i/o ajustar la màscara amb «Colors/Exposició», Corbes, etc. Però només modifiqueu la màscara després d'utilitzar «Auto estendre el contrast» en aquesta màscara; si no, els resultats seran imprevisibles: els ajustaments de gamma produeixen resultats estranys en operacions fora de gamma i l'eina Corbes eliminarà els valors fora de gamma.

Per a afegir més d'un diafragma de compensació de l'exposició, podeu utilitzar una o més d'una capa de compensació d'exposició positiva. De qualsevol forma, la(es) mascar(es) de capa necessitaran un ajust acurat que sigui molt específic de la imatge i també específic del resultat que es desitgi. La figura 7 mostra un exemple d'ús de dues capes de compensació d'exposició per a afegir-hi dos diafragmes i mig de compensació d'exposició als tons foscos i mitjos d'una imatge:

Utilitzant els nivells il·limitats del punt flotant del GIMP i màscares de capa per a afegir dos diafragmes de compensació d'exposició positiva als tons foscos i mitjos de la fotografia d'una camioneta de pomes en un hort amb sol brillant.

Figura 7

Imatge de la càmera, subexposada per a evitar la desaparició de detalls en zones de llum brillant.

Després de recuperar els tons foscos per mapa-tonal utilitzant «Colors/Exposició» en punt flotant i de gran profunditat de bits.

Per comparació, mapa-tonal Mantuik utilitzant la configuració predeterminada GEGL.

Utilitzant «Colors/Exposició» del punt flotant i màscares de capa per a afegir-hi dos diafragmes i mig de compensació de l'exposició positiva als tons foscos i mitjos d'una fotografia d'una camioneta de pomes en un hort amb «sol brillant».

Una captura de pantalla de la pila de capes que he utilitzat per a fer un mapa-tonal de la fotografia de la camioneta de pomes. El mapa-tonal manual us permet un control complet sobre la imatge resultant. Mantuik i altres algorismes de mapa-tonal «auto-màgic» són grans consumidors de recursos de la CPU, imprevisibles i sovint produeixen resultats antinaturals.

Abans d'utilitzar «Colors/Exposició» per a afegir una compensació d'exposició positiva, la capa base ja s'hauria d'estirar al seu màxim interval dinàmic. La manera més senzilla d'estirar la capa base fins al seu màxim interval dinàmic és utilitzar «Colors/Auto/Estendre el contrast» i assegurar-se que l'opció «Manté els colors» estigui marcada.

Si no heu utilitzat mai cap editor d'imatges en punt flotant il·limitat, «Colors/Auto/Estendre el contrast» pot produir un resultat inesperat: la imatge pot acabar amb un interval dinàmic molt reduït, amb ombres clares o zones lluminoses enfosquides o ambdues coses:

Abans i després de fer «Colors/Auto/Estendre el contrast» a la capa base, més la imatge final després del mapa-tonal utilitzant «Colors/Exposició»:

Figura 8

1. Imatge de la càmera

2. Després de fer «Colors/Auto/Estendre el contrast».

3. Imatge final de «Línies elèctriques».

Tal com s'ha capturat pel fitxer RAW, aquesta imatge de les línies elèctriques amb punt de fuga és el resultat típic de fer una fotografia al migdia d'un dia assolellat: el cel i els núvols es veuen força bé, però el terra està massa fosc. De manera que la imatge es podria beneficiar d'algun mapa-tonal per a intensificar les ombres i els tons mitjans. El primer pas és fer «Colors/Auto/Estendre el contrast» per a tornar a incloure valors del canal inferiors de 0.0f o superiors de 1.0f dins l'interval de visualització de 0,0 a 1,0 en punt flotant.

Si es fa «Colors/Auto/Estendre el contrast» per a restablir els valors del canal dins l'interval de visualitzacions, no sembla que hagi d'anar en la direcció correcta per a un mapa-tonal d'aquesta imatge! Però és així. Si utilitzeu «Colors/Exposició» per a afegir una compensació de l'exposició positiva a les ombres i tons mitjans, no funcionarà si la imatge té valors de canals que es troben fora de l'espai de visualització.

Repartiment d'informació «inútil» sobre les ombres i les zones lluminoses: de vegades, els fitxers de fotografia RAW interpolats amb escenes d'interval dinàmic elevat comporta un ruixat de píxels de tons clars i foscos que no contenen informació útil. El que cal fer amb aquests píxels és utilitzar «Colors/Exposició» per definit els punts blancs i negres desitjats, i després rebutjar la informació resultant de la gamma dels canals.

La difusió de la màscara per a restaurar el micro-contrast: posar una màscara inversa a una capa que s'utilitza per a afegir una compensació d'exposició positiva necessàriament aplana lleugerament el micro-contrast. Segons les vostres intencions artístiques respecte a la imatge, potser voldreu difuminar la màscara per a restaurar el micro-contrast. El truc és com difuminar la màscara sense introduir «halos» al voltant de les vores dels objectes de la imatge. Una difusió gaussiana de radi petit produeix un halo petit però dolorosament evident al voltant de les vores fosques. De vegades funciona un difuminat gaussià de radi gran, però ben sovint es produeix un halo gran a la unió de les zones clares i fosques de la imatge. Per a moltes imatges, la millor solució és difuminar la màscara utilitzant un filtre respectant les vores, com el filtre bilateral suavitzador GMIC del GIMP:

Afegint una compensació d'exposició amb i sense suavitzador bilateral de la màscara.

Figura 9

Sense aplicar el suavitzador bilateral a la màscara, el micro-contrast està aplanat.

Després d'aplicar el suavitzador bilateral a la màscara, es restableix el micro-contrast.

Adding exposure compensation combined with an inverse grayscale mask does flatten micro contrast, which might or might not be desirable depending on your artistic intentions for the image. To restore micro contrast, try using an edge-respecting blur such as G’MIC’s bilateral smoothing filter. GIMP G’MIC doesn’t work on layer masks. A workaround is to turn the unblurred mask into a selection, save the selection as a channel, and then drag the channel to the layer stack for blurring.

An essential component of the procedure for using “Colors/Exposure” to add positive exposure compensation to images with dark shadows and midtones needs to be explicitly mentioned: Not only is the high bit depth GIMP’s “Colors/Exposure” operation unbounded at floating point precision — layer masks are also unbounded.

Si les màscares d'escala de grisos invertides s'haguessin retallat de forma resumida (com és el cas de modificar amb precisió d'enter), el procediment descrit d'aquest tutorial no funcionaria.