Les eines bàsiques en el GIMP 2 no són gaire diferents de les seves predecessores en el GIMP 1. L'eina «Selecciona regions per color» ara es mostra en la caixa d'eines del GIMP, però ja es va incloure en el GIMP 1 com una opció en el menú Selecciona. L'eina Transforma s'ha dividit en diverses eines especialitzades: Gira, Ajusta la mida, Inclina i Perspectiva. Ara les operacions de color s'associen amb les capes en el menú Capa → Colors, però això és simplement una neteja: ja estaven presents en el menú de la imatge (il·lògicament, ja que són operacions de capa). Així les eines no completament noves apareixen en aquesta versió, però dues de les eines s'han refet totalment comparades amb les versions anteriors: l'eina Text i l'eina Camí. Més sobre això més avall.

La interfície d'usuari per a les eines també han canviat significativament. La caixa de diàleg d'«Opcions de l'eina» s'ha modificat perquè no es redimensioni quan es tria una nova eina. La majoria d'usuaris considerava molest que la finestra canviés de mida quan se seleccionava una nova eina. Ara, per defecte, diàleg d'«Opcions de l'eina» està sempre obert i acoblat sota la caixa d'eines, on el podeu trobar amb facilitat.

Les «opcions de l'eina» per a moltes eines tenen noves possibilitats que no estaven disponibles en el GIMP 1. Sense ser exhaustius, aquestes són les millores més notables.

Totes les eines de selecció ara tenen botons de mode: Reemplaça, Afegeix, Sostreu i Interseca. En el GIMP 1 l'única manera de canviar el mode de selecció era usant els botons Ctrl o Maj, cosa que podia ser confusa perquè aquests botons també tenien altres funcions. Per exemple, prémer i mantenir premuda la tecla Maj mentre s'usa l'eina de selecció rectangular, força el rectangle a ser un quadrat. Així, per a afegir una selecció quadrada primer cal pressionar Maj, llavors feu clic amb el ratolí, després deixeu anar Maj, i premeu de nou Maj, esteneu la selecció amb el ratolí, deixeu anar Maj. Ara es fa amb més facilitat.

Per a les eines de transformació, ara els botons controlen a quin objecte (capa, selecció o camí) afectarà la selecció. Podeu per exemple transformar una selecció rectangular en diverses formes quadrilàteres. La transformació del camí en particular ara és més fàcil que abans.

«Esvaeix» i «Pinta amb un degradat» estan ara disponibles per a totes les eines de dibuix. De fet, ara totes les eines de dibuix tenen les seves pròpies configuracions individuals de pinzell, degradat i patró, en contrast amb el GIMP 1, en què hi havia una configuració global que s'aplicava a totes les eines de dibuix. Ara podeu seleccionar pinzells diferents per al llapis i el pinzell, o patrons diferents per a les eines Clona i Cubell de pintura. Podeu canviar aquests paràmetres usant la roda del ratolí sobre el botó corresponent dels recursos (és més útil per a triar ràpidament un pinzell).

Els canvis més visibles en el GIMP 2 tenen a veure amb la interfície d'usuari. Ara, el GIMP usa un joc d'eines gràfiques GTK2+ en lloc de GTK+. Una de les característiques que porten les noves biblioteques són els diàlegs acoblables i la pestanya de navegació entre els diàlegs acoblats en la mateixa finestra, una característica present en diversos navegadors web populars. El GIMP 1 es va fer famós per a obrir diàlegs en qualsevol lloc de la pantalla; del GIMP 2 es pot parlar de l'ús de caixes fixes. Ara, els diàlegs inclouen un petit menú de pestanya de personalització, que proporciona una flexibilitat màxima en l'organització del vostre espai de treball.

La finestra d'imatge té algunes característiques noves interessants. No s'activen necessàriament per defecte, però es poden activar com a opcions en el menú Preferències → Interfície → Finestres d'imatge. «Mostra el contorn del pinzell», per exemple, us permet veure el contorn del pinzell quan useu les eines de dibuix. En la subsecció «Aparença» podeu canviar si hi ha una barra de menú en la part superior de les finestres de la imatge. Podeu ajustar una opció perquè funcioni en el nou mode de pantalla completa. Les opcions de visualització també estan disponibles per a totes les finestres d'imatge fent clic dret per a obrir el menú, i llavors seleccionar «Visualitza». El menú anomenat «imatge» també està disponible fent clic sobre el petit triangle en el cantó superior esquerre de l'espai de dibuix. La configuració que trieu en el diàleg de «Preferències» s'usa com a valor per defecte i les opcions que establiu d'una imatge només s'usen per a aquesta imatge. (També podeu commutar el mode de pantalla completa usant la tecla F11; la tecla Esc també surt del mode de pantalla completa).

El GIMP 2 ofereix acceleradors de teclat per a facilitar l'accés al menú. Si trobeu que la navegació a través dels menús usant el ratolí és pesada, la solució pot ser usar el teclat. Per exemple, si està present la barra de menú, per a crear una imatge nova simplement premeu Alt+F+N. Sense la barra de menú, premeu Maj+F10 per a obrir el menú superior esquerre i useu les tecles de direcció o F, llavors N per a crear una imatge nova. Els acceleradors de teclat són diferents de les dreceres de teclat: els acceleradors són útils per a navegar a través dels menús, mentre que les dreceres de teclat criden elements del menú directament. Per exemple, Ctrl+N és una drecera de teclat i la manera més ràpida d'obrir una imatge nova.

Per a facilitar l'accés als elements de menú més usats, el GIMP proporciona dreceres de teclat dinàmiques des de fa temps. Quan s'obre un menú, podeu enfocar sobre l'element del menú desitjat i prémer la vostra drecera de teclat. Aquesta característica encara està present, però està desactivada per defecte en el GIMP 2.0, per a evitar assignacions accidentals de dreceres existents.

El GIMP també inclou diversos conjunts de dreceres de teclat per als menús. Si voleu reemplaçar les dreceres per defecte del GIMP per les de Photoshop, per exemple, podeu moure el fitxer menurc de la vostra carpeta de dades d'usuari a oldmenurc, canviar el nom de ps-menurc a menurc i reiniciar el GIMP.

El GIMP 2.0 introdueix un sistema de diàlegs en pestanyes que us permeten fer que l'espai de treball tingui l'aspecte que vulgueu que tingui. A més, tots els diàlegs es poden arrossegar a una altra finestra de diàleg i deixar-se anar per a fer un conjunt de diàlegs en pestanyes.

A més, en la part inferior de cada diàleg, hi ha una àrea acoblable: arrossegueu i deixeu anar les pestanyes aquí per a afegir els diàlegs sota el grup de pestanyes inferior.

Ara, el «Python-fu» és l'estàndard de la interfície de programació externa per al GIMP 2. Això significa que podeu usar les funcions del GIMP en scripts Python, o al revés, usar Python per a escriure connectors GIMP. Python és relativament fàcil d'entendre fins i tot per a un principiant, especialment en comparació amb el llenguatge Scheme, dialecte de Lisp usat per als Script-Fu en el GIMP 1. Els enllaços de Python s'augmenten amb un conjunt de classes per a operacions comunes, així que no esteu obligat a cercar en la base de dades de procediments del GIMP per a dur a terme operacions bàsiques. A més, Python integra entorns de desenvolupament i una biblioteca gegantesca, i funciona no només sobre Linux sinó també en Microsoft Windows i Apple Mac OS X. El major inconvenient del GIMP 2.0, és que la interfície d'usuari estàndard que ofereix Python-fu no usa tota la potència del llenguatge Python. Actualment la interfície està dissenyada per a admetre scripts senzills, però una versió més complexa és un objectiu de desenvolupament futur.

El GIMP-Perl ja no es distribueix més amb la distribució estàndard del GIMP 2, però està disponible en un paquet separat. Actualment, el GIMP-Perl només és admès en sistemes operatius Unix. Inclou un llenguatge senzill de programació i la capacitat de codificar interfícies més elegants usant el mòdul Perl de GTK2. La manipulació directa del píxel està disponible mitjançant l'ús de PDL.

Script-Fu, basat en «Scheme», té el mateix inconvenient que abans: no és intuïtiu, és difícil d'usar i li manca un entorn de desenvolupament real. No obstant això, té un gran avantatge comparat amb Python-fu: el GIMP interpreta directament els scripts Script-Fu i no requereixen la instal·lació de cap programa addicional. Python-fu requereix que instal·leu un paquet per al llenguatge Python.

El major problema de l'eina de text estàndard en el GIMP 1 era que el text no es podia modificar després de renderitzar-se. Si volíeu canviar alguna cosa en el text, tot el que podíeu fer era «desfer» i intentar-ho una altra vegada (si teníeu sort i disposàveu de prou historial de desfer, i llavors desfer també altres treballs que haguéssiu fet mentrestant). En el GIMP 1.2 també hi havia un connector de «text dinàmic» que us permetia crear capes de text especials i mantenir-les indefinidament, en una forma modificable, però era defectuosa i difícil d'usar. La segona generació de l'eina de text és una combinació millorada de l'eina Text antiga i del connector de text dinàmic. Ara totes les opcions estan disponibles en les «Opcions de l'eina»: estil de lletra, mida de la lletra, color de text, justificació, antialiàsing, sagnat, espaiat. Per a crear un element nou de text, feu clic en la imatge i apareix un petit editor de text. El text apareix sobre la imatge mentre l'editeu (i els retorns de carro es manegen adequadament!). Es crea una nova capa dedicada; aquesta capa es redimensiona dinàmicament perquè coincideixi el text que introduïu. Podeu importar text pla d'un fitxer i fins i tot podeu fer coses com ara escriure de dreta a esquerra en àrab. Si seleccioneu una capa de text fent-hi clic, s'obre l'editor i llavors podeu modificar el text.

La segona generació de l'eina Camí té una interfície completament nova. La primera gran diferència que notareu és que els camins no cal que siguin tancats. Un camí pot estar fet d'un nombre de segments corbs disjunts. La següent gran diferència és que ara l'eina camins té tres modes diferents: dissenya, edita i mou.

En mode Dissenya podeu crear un camí, afegir nodes a un camí que existeixi i modificar la forma d'una corba, tant arrossegant les vores de la corba com arrossegant les «nanses» d'un node.

En el mode Edita, podeu afegir nodes al mig de les vores de la corba i llevar nodes o vores, així com canviar la forma de la corba. També podeu connectar dos components del camí.

El tercer mode, Mou, s'usa, com es podia esperar, per a moure components d'un camí. Si el camí té diversos components, podeu moure cada component del camí individualment. Per a moure tots els components alhora, useu la tecla Maj.

Dues característiques més relacionades amb els camins són noves en el GIMP 2.0. El GIMP pot no només importar una imatge SVG com una imatge de trama, sinó que també pot mantenir els camins SVG intactes com a camins del GIMP. Això significa que el GIMP és més capaç ara que mai de complementar la vostra eina favorita per a dibuixar vectors. L'altra característica que ha fet l'eina camins molt millor és la introducció del traçat basat en vectors. En versions anteriors, el traçat de camins i seleccions era qüestió de dibuixar una pinzellada al llarg del camí. Aquest mode encara està disponible, però ara és possible traçar una corba amb precisió, usant la biblioteca de vectors libart.

Algunes altres millores breument: